La Generalitat engega un apolítica científica pròpia.
t i c a c i e n t í f i c a p r ò p i a .
La generatalitat ha decidit adoptar un paper dirigent en la investigació científica que es fa a Catalunya, un àmbit en què fins ara l’Administració autonòmica havia tingut un paper secundari. Amb aquesta finalitat, el bovern català va a provar dimarts passat el seu caràcter triennal (1993-1996)
Les universitats, base d'un programa que vol evitar una "colonització" científica
L’objectiu d’aquest pla no exclou la col-laboració amb altres institucions, però sí que preveu que la Generalitat prengui la
iniciativa en la investigació que es realitza a Catalunya. El comissionat d’Universitats i Recerca, Josep Laporte, ha apuntat que aquesta nova política té una raó de fons: “Sino avancem en l’ámbit científic serem un país colonitzat”.
La nova actitud de la Generalitat arriba després de la senténcia del Tribunal Constitucional sobun rconfelic te de competéncies en materia de política científica. La resolució va desestimar un recurs plantejat per la Generalitat contra la Llei de la Ciéncia.
Les regles del joc
El descontent del govern catalá va ser evident, peró ara reconeix que la sentencia, si més no, ha deixat clares les regles
dejoc: les instal-lacions del Consell superior d’investigacions científiques a Catalunya continuen en mans de ‘Administració
central, pero la Generalitat controla el potencial investigador de les universitats catalanes, transferides el 1986, ide diferents instituts de les conselleries autonómiques.
Un dels objectius materials del nou pla és doblar el nombre d’investigadors que treballen a Catalunya, segons Laporte. El
comissionat apunta que a ‘Estat espanyol n’hi ha 2,2 per cada mil habitants (2,1 a Catalunya), mentre que a Franca n’hi ha 51
a Alemanya, 5,8.
