Els Cellers Galmés i Ferrer, de Petra, s’inicien a la criança.
e P e t r a , s ’ i n i c i e n a l a c r i a n ç a .
Els ametllers florits han vestit de blanc l’Illa, Manuel. El dia era d’aquells incerts, amb sol i pluja, que treuen tota la brillantor i l’esplendor als colors. Anava a visitar els cellers Galmés i Ferrer de Petra, acollits a la nominació “Vi de la Terra Pla i Llevant de Mallorca”. Des de la Cabaneta fins a Inca, hi havia centenars d’ametllers florits, mirassos on mirases, estava ple d’aquells preciosos arbres de tronc negre amb una explosió de flors a les seves branques. Em vaig portar als meus fidels amics Miguel i Manuel perquè volia compartir amb ells la bellesa del paisatge. Però no m’imaginava quanta. Contes d’ametllers. La immensa majoria blancs, alguns roses pàl·lid, i altres amb un verd incipient. Ordenats en línies paral·leles sobre una catifa d’herba verda vellutada, o sobre una terra vermella, acabada de llaurar, o esquitxant aquí i allà el paisatge.
Quan creies que ja no podies ser sorprès, et trobaves amb un altre ametller més bonic i més quallat de flors que els anteriors. Seguim d’Inca a Petra per la carretera de Costitx, i allò esdevingué definitivament un passeig per un jardí encantat. Aquesta és la nostra terra, Manuel, gairebé un paradís terrenal… sabrem preservar-la?
La botiga de la família Galmés Ferrer, on venen els seus vins, és al costat de l’Església de Petra. Petita i acollidora, estava plena de gent que anava a comprar vi, i assegut al peu de l’enorme bota hi havia Galmés pare, despatxant granels. Aquesta família fa vi des del 1884, més de cent anys. Són els únics de la nostra terra que fan i embotellen Mistela, aquest vi most apagat a l’alcohol. Es pren com a aperitiu i antigament era, per Nadal, un regal exquisit.
El seu fill Arnau, jove i ple d’il·lusions, enòleg per la Universitat Rovira i Virgili, ha introduït la tecnologia. Visitem la planta d’elaboració on, juntament amb la curiosa premsa antiga, botes de roure i cubells centenaris, han incorporat recentment els nous dipòsits d’acer, amb control de temperatura, per a la vinificació de raïms seleccionats i així entrar de llenç a la cria.
Després visitem el celler que estan restaurant a tocar de la casa de Fra Juníper Serra, a l’carrer Barrancar Alt nº14, que data aproximadament del 1830. Aquí el vi criança, passat al roure, envellirà silenciosament el temps necessari. La primera criança, que és del 94, sortirà a finals del 99, just per celebrar la fi del mil·lenni.
Beguem el blanc del 96 acabat d’embotellar, fet de premsal blanc, i fermentat a baixa temperatura. És agradable, fresc i afruitat. El seu color és groc pàl·lid. És un vi que ve de gust prendre fred, en un matí assolellat de diumenge, mentre es llegeix la premsa, o s’està de tertúlia amb els amics.
No sé que deu tenir aquesta família, pare, mare i fill que et captiven. Serà el candor innocent de l’honradesa, serà la il·lusió neta que brilla als seus ulls clars, serà la força de qui creu fermament en allò que fa, serà que estimen a la nostra terra i ho demostren amb la seva feina: oferint un producte de qualitat, criat, elaborat i embotellat a la nostra Illa. Serà que fan més per la nostra Comunitat aquest tipus de persones que tots els oncles bieles que lluiten “pel que és nostre” als madrils. Serà.
