És freqüent que a les reunions, moltes vegades nostàlgiques, en què es parla de vins, surti la pregunta de si a Mallorca se segueixen fent vins dolços o rancis. La resposta és afirmativa, i n’és un bon exemple el de Guillermo Galmés, de Petra, que des de fa vint anys es dedica a l’elaboració d’aquesta mena de vins.
El celler és a l’interior del poble, oferint un caràcter summament artesanal, i on crida l’atenció la gran caldera on es bullen els vins. La particularitat d’aquests vins és que la fermentació s’ha interromput amb l’afegit d’alcohol.
Guillermo Galmés prepara tres tipus de vi, que són els següents: “vi sec”, “vi de missa” i “mistela”. El primer és un vi dedicat a les cuines, per aconseguir molt bons guisats; el segon, com indica el seu nom, és el vi de la consagració, i el tercer és el vi més envellit.
Ven granels al mateix celler, i la seva parròquia la constitueixen armes de casa, sacerdots i nostàlgics addicionats que agraden acompanyar postres amb un glop de bona mistela.
És desitjable que Guillermo Galmés continuï amb aquesta forma tan tradicional d’elaborar els nostres vins dolços, i que fan les delícies d’una llarga llista d’assidus parroquians.
I per acabar, els explico un xafardell que em van explicar sent nen, que fa referència a aquests vins. Es tracta d’un jornaler que fa un jornal a casa del capellà, i en acabar li diu que si vol un vinet de la Consagració. Accepta el bon home, demana el capellà a la dona que té cura que serveixi al bon home un vinet, s’equivoca la bona dona, li posa un gotet de vinagre, i el jornaler A la seva salut, senyor capellà!, se’l cruspeix.
-Què?- li pregunta el rector – T’ha agradat?
-No ho sé, senyor guareix, però com que segueixi usant aquest vinet em prengui que hagi de convertir Déu en tàpera.
EL BEAUJOLAIS NOU
Aquest any no us hem presentat l’atenció acostumada. Amb l’allau de vins francesos que ens ve a sobre, ens quedem una mica fora de joc. De totes maneres ens queden els dies de gener per tastar-ho, dins dels límits de la cerimònia, fins i tot tinguts i entesos com de rigor. però bé, tampoc cal que siguem exagerats. Com tot vi jove, és preferible beure’l aviat, però sense necessitat de presses ni empentes.
Recordem una vegada més que no cal acostar-se a aquest vi amb l’esperança de trobar, pel fet de ser un vi francès, les qualitats i les característiques acostumades als vins gals. És un vi jove, alegre, i saborós, molt ben comercialitzat. Tot i això, per als aficionats és una cita de rigor. Un Beaujolais a l’any no fa mal.
El que sí que fa el cas és que, s’hi ha afició a aquesta classe de vins, poden triar el Beaujolais Village, que és un vi dins de la mateixa denominació, de la mateixa varietat Gamay, collit en sòl granític argilós, i de més durada .
Segons s’ha dit aquest any, estem davant del millor Beaujolais Nouveau que s’ha elaborat mai. Vegem-ho.
