L’Escola d’Enologia de Tarragona es va crear, el novembre de 1988, a l’empara de la Llei de Reforma Universitària i dels estatuts de la Universitat de Barcelona, per impartir un ensenyament a nivell de diplomat no homologat i propi d’aquesta Universitat, ja que el MEC no considera l’enologia dins les noves especialitzacions universitàries.
L'Escola d'Enologia de Tarragona, pionera a la foració de tècnics espanyols.
Un grup de professors de la Facultat de Química, de Tarragona, va ser l?impulsor de l?escola, que ha tingut un part llarg. En aquest sentit, la designació de Tarragona com a seu del centre va haver de superar la resistència de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Institut Català de la Vinya i el Vi) i la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat, que preferien, « per raons econòmiques » , la candidatura de Vilafranca del Penedès, una de les zones vinícoles per excel·lència de Catalunya.
Al nostre país hi ha diversos centres de Formació Professional on s’imparteix l’especialitat d’Enologia, però fins ara no existia un centre que oferís formació a nivell universitari, encara que sí que hi ha “màsters” a diverses universitats del país, per als llicenciats en Químiques , Farmàcia, etcètera… Aquesta situació ens col·locava en inferioritat de condicions davant d’altres països europeus productors de vi, com França o Itàlia, on la Universitat es responsabilitza de la formació de tècnics ben preparats, que coneixen les característiques edafològiques, climàtiques, les tècniques de viticultura i, a definitiva, els coneixements suficients d’enologia i de viticultura per fer possible la producció de vins de qualitat.
« Al nostre país -diu Lluís Arola, director de l’escola-, la professió d’enologia es desenvolupa en unes condicions tercermundistes, perquè, malgrat la importància econòmica del sector vitivinícola, els enòlegs són encara molt autodidactes. Les grans empreses compten amb tres o sis enòlegs, la majoria formats a l’estranger, mentre que les petites empreses o no tenen tècnic o l’enòleg va un dia per setmana i, a més, s’ocupa d’assessorar-ne deu o vint empreses més. D’altra banda, aquests tècnics bé procedeixen de la Formació Professional o són llicenciats en Química, Farmàcia, etcètera… i aprenen l’ofici amb la pràctica » .
« Aquesta situació ha de canviar -afegeix-. A partir d´ara només subsistiran els vins de qualitat. El 1993, quan hagin desaparegut els aranzels es podran comprar bons vins francesos, italians o alemanys a preus racionals i, aleshores, la competència serà dura i només sobreviuran aquells productors que apostin per un producte ben producte. això significa que les empreses necessitaran tècnics preparats per fomentar la producció de vins de qualitat. Així que som optimistes a llarg termini».
L’escola d’Enologia està ubicada a l’antic convent de les clarisses de Tarragona, cedit per l’Ajuntament de la ciutat, que també es va ocupar del pressupost inicial per a la remodelació de l’edifici. El centre aportarà anualment una trentena de titulats, quantitat que fixem —explica Lluís Arola, director de l’escola— en funció de les necessitats del sector a Catalunya i Espanya, perquè tenim alumnes de tot el país. A França, per exemple, hi ha unes set escoles, amb no més de 170 alumnes».
El pla d‟estudis es va elaborar d‟acord amb les directrius que sobre el tema marca l‟Organització Internacional de la Vinya i el Vi, i també es va consultar al sector vinícola perquè la formació de l‟alumne respongui a les necessitats de les empreses en què desenvoluparà la seva professió. A més, es van fer una sèrie de trobades amb professors d’altres escoles d’Enologia d’Europa, per tal de perfilar els continguts a impartir.
Durant tres anys, els futurs enòlegs es preparen per complir les funcions pròpies del seu ofici: tenir plena responsabilitat en l’elaboració de vins i productes derivats del raïm i el vi; analitzar i controlar la qualitat dels productes en els aspectes físic, microbiològic i organolèptic; responsabilitzar-se de la plantació i el cultiu de les vinyes; col·laborar en el disseny d’equips i tecnologia propis de l’enginyeria enològica, i gestionar la distribució i la comercialització dels productes enològics.
El pla d’estudis s’estructura segons crèdits (un crèdit equival a deu hores lectives), en total, dues-centes cinquanta-dues en tres cursos, que corresponen a cinc tipus d’assignatures: bàsiques, d’ampelologia, d’enologia, d’anàlisi i economia. Els crèdits pràctics constitueixen gairebé la meitat del currículum durant els dos primers cursos, mentre que el darrer any cobren més protagonisme (el 69,4 per 100 dels crèdits són pràctics).
Pràctiques a laboratoris
Les pràctiques es realitzen, en part, al centre, que compta amb moderns laboratoris, amb una sala de tast de vins i un petit celler. Aquest any, els alumnes de tercer curs han fet cava (una tirada de 500 ampolles). «Més endavant –concreta el director del centre– podran fer tota mena de vins: negres, blancs, rosats, dolços, blancs joves, etcètera; perquè l’escola disposa també d’uns camps experimentals (de 6,8 hectàrees) i d’un celler pilot (de 800 metres quadrats) ubicats a la finca Mas dels Frares, al terme municipal de Constantí, cedit per l’Ajuntament de Tarragona . De moment, ja estan plantats els ceps i esperem el finançament per poder començar les obres del celler».
Després del segon any destudis, els estudiants han de realitzar unes estades obligatòries en empreses duna durada mínima de quatre mesos, entre els mesos de juliol del segon curs i febrer del tercer. Les estades tenen un component pràctic que s’efectua en cellers de vinificació i un component teòric als laboratoris enològics.
Actualment, ja ha sortit la primera promoció d’enòlegs de l’escola, integrada per sis persones, més deu més que han obtingut el títol de diplomats el mes de febrer passat. Pel que fa a les seves possibilitats d’inserció laboral, Lluís Arola adverteix que «aquest no és un moment gaire bo per al sector, ja que després de tres o quatre anys d’eufòria, de boom, sobretot del sector del cava, en què tots els que tenien vinyes es van llançar a fer vi o cava, ara s?ha vist que el mercat no dóna per tant, i que només poden subsistir les empreses que ofereixen un bon producte i tenen una bona capacitat de venda».
«És difícil entrar en un sector conservador com aquest —afegeix— on només les grans i mitjanes empreses tenen tècnics enòlegs amb plena dedicació, mentre que els petits productors només compten amb tècnics que ho: assessoren un cop per setmana.»
Actualment es treballa amb la Universitat de Montpeller per a l’homologació del títol en el marc de la Comunitat Europea, i també el MEC estudiarà la possible homologació d’aquests estudis, en funció de com es desenvolupi l’experiència de l’Escola d’Enologia de Tarragona .
«A més -conclou Arola-, juntament amb els responsables d’escoles a França, Itàlia i Alemanya, estem preparant un programa Commet d’intercanvi entre tots els centres d’Europa, que contemplaria tant l’intercanvi d’alumnes com l’intercanvi de sistemes pedagògics. de material destudi, dorganització docent, etcètera.»
