La Generalitat engega una apolítica científica pròpia.
í t i c a c i e n t í f i c a p r ò p i a .
La generatalitat ha decidit adoptar un paper dirigent en la investigació científica que es fa a Catalunya, un àmbit on fins ara l’Administració autonòmica havia tingut un paper secundari. Amb aquesta finalitat, el bovern català provarà el dimarts passat el seu caràcter triennal (1993-1996)
Les universitats, base d'un programa que vol evitar una "colonització" científica
L’objectiu d’aquest pla no exclueix la col·laboració amb altres institucions, però sí que preveu que la Generalitat prengui la
iniciativa en la investigació que es realitza a Catalunya. El comissionat d’Universitats i Recerca, Josep Laporte, ha apuntat que aquesta nova política té una raó de fons: “Si no avancem a l’àmbit científic serem un país colonitzat”.
La nova actitud de la Generalitat amunt després de la sentència del Tribunal Constitucional és un conflicte de competències en matèria de política científica. La resolució va desestimar un recurs plantejat per la Generalitat contra la Llei de la Ciència.
Les regles del joc
El descontent del govern català va ser evident, però ara reconeix que la sentència, si més no, ha deixat clares les regles
dejoc: les instal·lacions del Consell superior d’investigacions científiques a Catalunya continuen en mans d’Administració
central, però la Generalitat controla el potencial investigador de les universitats catalans, transferides el 1986, i de diferents instituts de les conselleries autonòmics.
Un dels objectius materials del nou pla és doblegar el nom d’investigadors que treballin a Catalunya, segons Laporte. El
comissionat apunta que a ‘Estat espanyol n’hi ha 2,2 per cada mil habitants (2,1 a Catalunya), mentre que a Franca n’hi ha 51
a Alemanya, 5,8.
